A la recerca dels orígens

Després d'uns dies ventosos, sembla que ens ha quedat un cap de setmana molt adient per anar a fer una ruteta de muntanya, que són les que ens agraden més.

Poc a poc van apareguent ciclistes al punt de trobada, sembla que a darrera hora uns quants han tret el nas per sa finestra i s'han convençut de que aquest diumenge era un bon dia per anar a estirar les cames.

Partim enfilant el carrer General Riera en direcció a Establiments i per la carretera de Puigpunyent començam l'ascens al Coll dels Tords.

Després d'aquest ascens i havent encalentit el "motor" ens dirigim cap a Calvià, aturadeta fotogràfica i cap a Galilea tot d'una.

Aturadeta a Calvià

Iniciant l'ascens a Galilea. Un diarro...!!!

Arribant a Galilea... alguns millor, alguns pitjors...

Una vegada coronat el cim i arribats al poble té lloc un esdeveniment màgic, místic, telúric...
La retrobada amb els origens, la gènesi, el magma, l'inici i el perquè de tot...
L'emotiu encontre del gall amb el GUIRIGALL...!!!

Interactuant amb els ancestres...

Arribats a l'ecstasi...

Molt copsats i estabornits per un esdeveniment d'aquesta gran magnitud, deixam als nostres ancestres gaudir en llibertat i seguim en un vestiginós i divertit descens cap a Puigpunyent.

Alguns ciclistes amb més forces i d'altres amb menys, tot i això i motivadissims per la troballa anterior decidim afrontar un darrer ascens a Superna per tornar a devallar cap Esporles.

Per evitar el tram més avorrit de sa carretera de Valdemossa, decidim tornar per Establiments, amb un parell de pujadetes que fan que cadascú de noltros acabem amb els darrers cartutxos.

Arribats a Palma, refresquets, tertúlia i cap a cases.

Ruta del descobriment:

https://ca.wikiloc.com/rutes-bicicleta-de-carretera/palma-galilea-esporles-palma-5723809

Jugant amb sa bolla de Xorrigo.

Un matí diguem que fresquet, típic d'aquestes dates fa que els nostres ciclistes vagin ben abrigadets.
Poc a poc ens anam reunint a lÚniverso, pero... Que?!!! Qui és aquest valent?? Un guiri??!! No, és en Llorenç un dels nostres darrers fitxatges que es presenta vestit de "rigurós estiu...

Uns passant fred de bon matí...

I el nostre Llorenç així de fresquet...

Una vegada prés cafès i aclarida sa ruta partim cap a Xorrigo per Son Ferriol i via de servei.

El matí segueix sent fresquet, fins a tal punt que frissam de començar l'ascens cap a Algaida per entrar en calor.

El día és clar, sense cap núvol que tapi el sol, un dia perfecte per rodar.
De sobres conegut el tòpic del ciclisme com esport sofrit, aquest cap de setmana ens ha donat per donar-li sa volta a aquesta afirmació i tot just acabat l'ascens a Xorrigo i entrats en calor ens disposam a "jugar amb sa bolla de Xorrigo"

Aquí la grupeta de dissabte, que son els que varen començar sa juguesca....

I la rèplica del grup dels diumenges...

Després d'aquesta aturada "tècnica" seguim el camí fins a Algaida i tot seguit prenim el camí de Porreres que ens durà directament al poble.

A uns 2 kilòmetres de Porreres ens sorprén una densa boira que ens tapa el sol i fa que passem fred un altra vegada.

Arribats a Porreres, aturadeta per prendre alguna cosa calenta (alguns no, endevinau qui...) i fer una mica de xerradeta.

Al fons es pot apreciar el carrer encara emboirat...

Dame asssucar pal cuerpoooo...!!!

Toca seguir ruta, però un servidor ha de tornar prest a Palma i fer el mateix camí a la inversa.

Els tres ciclistes que queden arribaràn fins Campos i tornaràn a Palma via Llucmajor.

De tornada no puc evitar tornar-me a aturar a jugar amb sa bolla un altre cop... 

La grupeta de dissabte refrescant-se a Porreres.

I això ha estat tot per aquest cap de setmana. Ens tornam a trobar el següent...!!!

Ruta Wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-bicicleta-de-carretera/palma-porreres-campos-palma-23578101

El Sol de Caimari.

Un títol enigmàtic que té la seva explicació, i es que aquest diumenge el trio de ciclistes que hem pres part en la ruta prevista hem patit una espècie d'inversió térmica en ple més de Febrer.

Esperant de bon matí...

Partim a la hora habitual desde l'Universo i enfilam el nostre arxiconegut Camí vell de Bunyola un cop hem deixat enrere el casc urbà de Palma i el Polígon de Son Castelló. El matí no es gaire fred i a les muntanyes es veu una gran qüantitat de núvols baixos que tapen per complet gairebé tots els cims de la serra.
Com és habitual, enfilam cap a Alaró pel camí del Raiguer i un cop sortim del poble, ens dirigim a Lloseta vía Coll de Tofla.

Un cop a Lloseta, seguim cap a Mancor després de despedir al company Ignacio que per motius d'agenda ens ha d'abandonar i partir cap a Palma.

Camí de Mancor els niguls deixen pas a un dia assolejat que fa que gaudim encara més de la ruta.

... i de Mancor a Caimari a on aturam per fer la foto de rigor i partim cap a Palma via Selva, Inca i carretera de Inca fins Santa Maria.

Foto de rigor i partir tot d'una. Com els "pros"

Es aquí on començam a patir la anomenada anteriorment inversió térmica, ja que passam d'un dia assolejat passant pels pobles al peu de la serra a passar fred a mida que tornam a Palma.

També ens acompanya un vent de cara no molt fort que malgrat no ens molesti massa per rodar si que incrementa la nostra sensació de fred.

Amb els cossos calents, i arribats a l'Universo, un refresquet i berenar ràpid, tot d'una el fred i l'oratge ens fan acursar el refrigeri i cap a casa aviat.

Be... això ja no és tan de "Pros"... la pregunta seria:  Però qui ha dit que som "pros" ???!!

Això ha estat tot. Fins la propera ruta.

Sa ruta a Wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=17404360

Aclarir que sa tornada l'em feta de Caimari directe cap a Selva i Inca.

Diumenge de "Challenge"

Com cada diumenge al matí, hem anat compareguent un a un fins formar un cuartet de lo més singular...
Hem enfilat caminet cap a Santa María per sa antiga carretera d’Inca on com cada diumenge, ens trobam una bona caravana de "carros"  que avaven a firar.
Agafam es desviament per anar cap a Santa Eugènia (on ens trobam al nostre Sebastià, entrenant) i d’allà directes cap a Algaida, on ens hem despedit d’en Àlex que havía d’arribar més prest que noltros a Palma.
Tot això amb sa agradable companyía d’un sol solet quens ha vingut a veure que teníem fred fins que ens hem tret la capa i el barret!
Un cop dins els carrerons d’Algaida, ens ha aturat un municipal que vigilava el pas de vehicles, ja que la Challenge discurría per aquell redol.

Aturats a Algaida per veure l'espectacle...

Un video en "Slow motion", que aquests fan mooolta via...

Hem aprofitat per fer de espectadors casuals ben assegudets i hem gaudit d’una posició privilegiada.
Han passat els escapats com tres llamps i a uns dos minuts es gran pelotó a tota pastilla i a uns escasos centímetres un de l’altre creant una certa sensassió de vertigen.
Tot seguit hem vist un ciclista d’el Movistar a peu arrossegant sa bicicleta... havía romput cuatre radis de sa roda de davant, va resultar ser el mallorquí Albert Torres. Una pena

Mala sort per n'Albert Torres...

Estant allà assegudets s’ha posat en contacte amb noltros en Berrio (de curt) que estava al peu de Randa per tal de trobar-mos i fer pinya.
Caminet caminet cap a Randa, hem decidit no aturar i seguir fins Gràcia, devallar cap a Llucmajor per "ses cent curves"i no pujar fins Cura.

Un dia excel·lent per els nostres amics i pels corredors de sa Challenge.

Ja a Llucmajor, en Joan ens ha proposat anar a cercar ses costes de Xorrigo per el camí de Galdent que per cert ha estat tant preciós com dur, amb uns “trencacames” d’aúpa...
Sa tornada ja a Son Ferriol, com sempre, amb un vent al front que a més d’un li ha fos ses piles. Un pic superat això, ja xino xano cap a sa Forastera a reposar tot lo perdut.

Arribats a Palma i reposant forces i líquids.

Quatre també foren els nostres companys dels dissabtes.

Aquests sí varen pujar fins Cura... està clar que estàn més en forma...

Aquesta ruta no la tenim al Wikiloc. En tot cas es:

Palma-Sta. Maria- Sta. Eugenia-Algaida- Gràcia-Llucmajor-Palma.

La crònica d'aquesta setmana ha estat gentilesa d'en Negrepetit i d'en Joan Guirigall.

Glòria a Sant Sebastià.

No és una frase dita per un devot cristià, fent honor al sant patrò de la ciutat de Palma. La frase en qúestió fa al.lusió al pas de la violenta borrasca que ha desencadenat fenòmens atmosfèrics de consideració al Llevant i est de la península i també a le Illes Balears.
És per això que, un cop més, ens quedam sense sortir de ruta aquest diumenge, ja que la nostra estimada "Glòria" ha decidit descarregar tota la seva fúria sobre les Balears justament aquest diumenge i dilluns, festiu de Sant Sebastià.
No sols s´ha vist suspesa sa ruta del Club Ciclsta Guirigall, la diada ciclista del dia de Sant Sebastià també fou suspesa per causes de climatología adversa.

Sembla que aquest inici d'any s'ens està resistint una mica i el temps, i perquè no dir-ho, de vegades les ganes, no ens acompanyen.

Però qui va poder gaudir de sa ruta fou el grup dels dissabtes, que marxaren cap a Porreres i un cop allà pujaren a Monti-sion. Com a prova d'això, vet aquí unes fotos que ho confirmen.

 La cosa no pintava gaire bé a primera hora...

...tot i que a la fi varen ser quatre fornits ciclistes que es varen juntar.

Aquí els tenim dalt de Monti-sion.

"Menos cabeza, más corazón" i menys fred encara....

Que perquè dic això?? La moda dels '80 és la que escalfa més els turmells... O no???

Encara no havía passat "Na Gloria" i ja hi havíen desperfectes que confoneren una mica als nostres amics.

Sense massa més que contar i esperant que els "domingueros" tenguem una mica més de sort amb el temps, ens despedim fins la propera sortida.

La ruta a Wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-bicicleta-de-carretera/palma-algaida-montision-llucmajor-palma-2-11188056

Mantenint ses tradicions a Sta Llúcia.

Com és costum per aquestes dates, el CCG fa peregrinació al oratori de stª. Llúcia coïncidint amb tal festa a Mancor de la Vall...
Tot comença amb sa sortida desde es bar de ca na Merche (carinyosament apodada Sa Forastera).

Dos son els que han pogut coïncidir per fer tal recorregut, començant per sortir de Palma atravessant el polígon de Son Castelló i enllaçar es camí vell de Bunyola. És aquí on ens rebassa una "grupota" d’unes vinticinc locomotores que ens despentinen i desapareixen de sa nostra vista en un tres i no res.

Un cop a les afores de Stª María, al Camí d’es Raiguer, és on disfrutam d’unes vistes molt nítides de sa Serra de Tramuntana debut a la poca presió atmosfèrica.
Els sembrats colindants d’es camí lluíen una gelada que pelava es cul a ses llebres i que es feia notar als nostres cossos. Tal és així que no mos llevarem cap prenda per excés de calor.

La anada fins tocar sa falda d’es coll de Stª Llúcia fou bastant ràpida i amena, tot i que varem ascendir a Alaró desde es Camí d’es Raiguer i posteriorment pel Coll de Tofla.

Ara bé, pujar Stª Llusía ja va esser "otro cantar".

Duet ciclista a Sta Llúcia.

Un pic adalt, no varem estar massa temps, tot i que ses vistes tallaven s’alè.

Breu descans dalt de Sta Llúcia.

Un cop abaix en Joan tenía previst una tornada un poc diferent a la de sempre, tot  trescant es mapa d’es seu celular per trobar un camí alternatiu.
Fet aquest nou tram (preciosament decorat d’unes costes de somni) engatillam Selva cap a Inca per ja desviar-mos cap a Sencelles i enllaçar l’arxiconegut Camí Vell de Muro, a on ens esperava un ventet d’aquests que te fan acabar ses piles abans d’hora.

Gràcies a que en Joan va anar fent ventall, arribarem plegats ,però no mesclats, al punt de partida per arriar-mos un bon suc de cibada amb els típics morros frits de sa Forastera estimada.

Crònica gentilesa del company Negrepetit.

Sa ruta original a Wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-bicicleta-de-carretera/palma-santa-llucia-mancor-palma-6309537

Anam per feina a Galilea.

La ruta d'aquest diumenge va ser una de rápida a Galilea.

Probablement debut al fred, el grup de quatre ciclistes que ens reunirem per fer la ruta decidirem fer-la en plà "non stop".

Començam sortint de Palma pel carrer General Riera. Seguim atravessant Es Secar de la Real i arribant a Establiments, d'on posàrem rumb cap Esporles.

Atravesam el poble i ens dirigim cap a Sa Granja. Després d'escalfar una mica ses cames, per ses costes d'Establiments i Esporles, gaudim d'un paisatge purament invernal. El pas dels torrents plens d'aigua, la mica de boira i el sol filtrant-se entre les branques dels arbres conformen unes vistes de postal que ens "alegren" la pujada cap a Sa Granja.

Seguim pujant cap al coll d'es Grau i, tot seguit, baixam cap a Puigpunyent, gaudint d'un asfalt en perfectes condicions que fa que la homitat present a la carretera no sigui tan perillosa i ens condicioni massa la devallada.

Un cop a Puigpunyent una aturadeta a prendre quelcom calent i seguim sa ruta amb la baixa dún dels ciclistes que no es troba molt "catòlic" per seguir.

Aturada a Puigpunyent, única foto de sa ruta. Aquest diumenge es tractava de rodar i rodar.

Arribats a Galilea i sense aturar a berenar, anant per feina, baixada cap a Palma amb final de tertúlia i cerveseta.

Una ruta ràpida de muntanya per llevar-se el fret de sobre.

La ruta a wikiloc: 

https://ca.wikiloc.com/rutes-bicicleta-de-carretera/palma-galilea-esporles-palma-5723809